Al bell mig del bosc hi vivia una família d’ossos. Una tarda, tot passejant, el pare os, la mare ossa i l’os petit van arribar a una casa molt maca que no havien vist mai. La porta estava entreoberta i van decidir entrar a tafanejar.

Un cop dins van veure que en un penjador hi havia set llaços de color blau, perfectament col·locats. Van intentar posar-se’ls, però després els van deixar de qualsevol manera. De fet, al cap d’una estona de ser a la casa, n’havien desendreçat moltes coses. Quan va arribar la propietària dela casa, la Rínxols dels llaços blaus es va posarles mans al cap en veure que alguns objectes no eren on els havia deixat ella. Al principi als ossos els va estranyar que estigués tan trasbalsada, però després van entendre que ella veia la realitat diferent de com la percep la majoria.

Va ser així com els ossos van conèixer la Rínxols dels llaços blaus, una nena a qui li agradava fer les coses de manera diferent de la dels ossos. Però tot i les diferències que els separaven, això no els va impedir de ser bons amics.